TRANSPIRENAICA VERSIÓ 2.1

10 al 13 de juny de 2011

Gràcies a:

(per ordre alfabétic)

Carlangas (Francis y Carles)

Furgoraider (Mireia y Mikel)

Marcus (Ona y Marc)

Odisea (Ana y Jesús)

Pipa1946 (Marga y Josep Manel “Marsal”)

Syncroraider (Miriam y Josep)

Ves (Vanesa y Víctor)

Vwtransporter4motion (Gemma y Alex)

S.N. Gloria y Jesús

S.N. Guillem

I molt especialment, per ho be que es varen portar als syncronautes:

Nuria

Marc

Paula

Divendres, 10 de Juny. Inici de l'aventura.

Punt de trobada: Aparcament sobre el túnel de la carretera de Camprodon a Setcases. Sense una hora fixada. Arribem Pipa, Odissea i Carlangas sobre les 8 del vespre. Encara no havia arribat ningú, i aprofitem per fer un volt per Camprodon. Tornem a l'aparcament i muntem la paradeta per sopar ja que el temps no acompanya. Plou i no té pinta de parar. Arriben Mikel i família, i s'apunten a sopar baix "teulada". Alex, Gemma i Guillem fan la seva aparició. Ja som uns quants més per sopar. Al voltant de la 1 de la matinada, arriba Ves and Co. Mentre, nosaltres ja dormim plàcidament.

Dissabte, 11 de juny. Comença la ruta.

El dia es fa de dia ennuvolat. Mentre esmorzem, arriben Marc i Ona i Jesús i Glòria. Ja hi som tots, així què decidim iniciar la ruta. Són ja les 10 del matí, i que cal posar-se en marxa. Sortim de Camprodon direcció Espinavell, per prendre-hi la pista que va cap a Setcases. Ascendim a poc a poc per la pista, mentre la boira cada vegada es fa més espessa. En el punt més alt del recorregut, al voltant dels 1900 metres, la visibilitat és inferior a 30 metres. A partir d'aquest punt, la pista baixa fins a Setcases. Des d'allà prenem de nou la carretera direcció Camprodon, per desviar-nos a la dreta a Vilallonga de Ter i creuar a través de la Collada Verda cap a Pardiines. En travessar prop d'unes cases, ens diuen que la pista està en mal estat a causa de les pluges dels últims dies, però per això estem aquí. Així que iniciem el recorregut. Realment, el camí està en bastant mal estat. Hem de "omplir" algun que altre forat per poder travessar unes rases. Com en gairebé totes les rutes que recorrem pel Pirineu, les vistes són impressionants. Verds prats, cavalls i vaques pasturant al seu aire ... Parem a La Collada Verda a fer un petit descans. De passada, podem apreciar per que es diu així. Continuem la ruta cap a Pardines per un camí en força mal estat i amb força trànsit, que ens fa circular amb precaució. Arribem a Pardines sense incidències, però en sortir de la població, tenim el primer contratemps. ¿Os he dicho al principio que GGuillem punxa una roda. Parada tècnica per canviar-la i es fa l'hora de dinar. Parem en un prat, al peu del camí, i mentre preparem el menjar investiguem per on segueix la ruta, ja que, segons el track, hauríem de travessar per un sembrat. Després de dinar, decidim tornar cap a la carretera i arribar a Ribes de Fresser per asfalt. Allà ens acomiadem de la família del Oso, que tornen cap als seus llocs d'origen ja que tenen un compromís familiar diumenge. Gemma i Alex es casen? Doncs "algú" els va organitzar el comiat de solter diumenge. La resta continuem cap a Tosses. Aquest tram fins a la Collada està totalment asfaltat. Una mica més endavant, ens desviem per una pista cap a Puigcerdà. Pocs quilòmetres més, i segon punxada.Aquest cop és Odissea el "afortunat". Canviem la roda, i arribem a Puigcerdà sense més entrebancs. De nou asfalt fins a les pistes d'esquí de Lles, on parem a sopar i dormir en companyia dels cavalls, que ens acompanyen amb les seves esquelles durant tota la nit. 

Diumenge, 12 de juny. La ruta andorrana.

Al matí, esmorzar i en marxa de nou. La pista que ens portarà fins a Andorra surt de l'aparcament mateix de les pistes. Primer ascendim fins a la zona de Les Pollineres. Aviat apareix la tercera incidència del viatge. A la furgo de Pipa li comencen a "rascar" les pastilles de fre. Continuem descendint ara i ens trobem amb uns monticles prou importants per a entretenir-nos una bona estona per travessar-los sense rascar les panxes de les furgos. fins a les pistes d'esquí de la Rabassa, ja en terreny andorrà, que ja estan funcionant "en posició estiu". De  nou asfalt fins a Sant Julià de Loria per proveir combustible, buscar una roda nova per Odissea i a veure si hi ha sort i trobem  recanvis per a Pipa. Mentrestant, busquem lloc per parar a menjar. Ens parem a la carretera que puja cap a Civís, al costat del riu en una zona que té unes taules i bancs. Arriba Pipa que no ha trobat pastilles de fre, així que ens haurà de deixar ja que no és segur continuar en aquestes condicions. A la poca estona, s'incorpora al viatge Syncroraider amb la seva "ambulància". Quan acabem de menjar toca acomiadar-nos de Pipa i continuar viatge. Arribem a Civis i iniciem l'ascens cap a Coll d'Ares. La pista, com gairebé totes les que estem recorrent, està bastant trencada per les últimes pluges. Parem a descansar i fer unes fotos (i agafar alguns bolets. Gràcies pel menú, Ana!) I seguim camí per baixar cap a l'ermita de Santa Magdalena, on pararem a sopar i dormir, no sense abans travessar un bon fangar. En arribar a Santa Magdalena, decidim instal·lar-nos al costat del riu, en un prat que no sembla molt mullat. A la nit, comença a ploure i, alguns de nosaltres, anem "traient" un ull de tant en tant per controlar el riu. Al final, la nit transcorre sense incidències i tot queda en una anècdota.

Dilluns, 13 de juny. Fi de festa.

Després d'esmorzar i recollir els trastoscontinuem la ruta per pujar fins a Coll de Jou i la Creu de Bedet i després baixar fins a Farrera, on tornem a agafar l'asfalt fins a Llavorsí. Un parell de quilòmetres més, i ens desviem cap a Baiasca. Alli s'acaba l'asfalt de nou, i pugem durant diversos quilòmetres fins a sobrepassar els 2300 metres d'alçada. Una nova parada per estirar les cames i descansar una mica, foto de grup amb la vall de fons, i a continuar el viatge. Una mica més endavant, Marc decideix que és hora de dinar, i Furgoraider s'atura. Els altres continuem ja que s'està fent tard i anirem avançant el tema del menjar. En una cruïlla ens aturem per decidir cap a on seguim. ¿Cap a Llessui, o cap a Espui? Ens decidim per Llessui, ja que suposem que estem més a prop. Algú ens diu que el camí està tallat amb cadenes, així que, canvi de plans: cap a Espui. Avisem a Syncroraider pel walkie del canvi de ruta, i comencem un llarg i sinuós descens fins Espui. Un parell de quilòmetres d'asfalt, i ens aturem en un aparcament d'un restaurant que sembla tancat. Taules, cadires, tendals, i a menjar. A la poca estona, arriba Furgoraider. Després de dinar i recollir els trastos, arriba l'hora dels comiats, no sense abans fer algun intent de coordinar una propera ruta. És clar que, a mesura que anem fent trams d'aquesta preciosa travessa, ens allunyem més dels nostres llocs de residència, de manera que es complica el tema de buscar dates per seguir el viatge. Però hi ha una cosa que crec que tenim tots molt, molt clar: Continuarà.

Powered by Cbhardware

Tancar finestra