SETMANA SANTA AL MARROC

26/03/2010 a 5/04/2010.

El 26 de Març teníem ja el cap posat en el viatge, encara que era laborable.

DSC_3226.JPG

Al migdia, últims retocs a les maletes, a la furgoneta, i, segons el previst sortim de casa per trobar-nos amb part del grup a l'Àrea de Servei de l'AP7, a prop de Vilafranca del Penedès, concretament, amb Dolors i Mateu, i Ana i Jesús.

D'allí, continuem el viatge cap a València, per buscar un lloc on poder descansar i dormir una estona. Mateu coneixia un lloc, prop de la platja del Saler, i ens dirigim cap allà.

Després de sopar, destapem una ampolla de cava a la salut de la Dolors, ja que es el seu sant. Al matí següent, deixem la platja del Saler i ens dirigim cap a una localitat propera per esmorzar i veure una botiga d'articles de càmping, on, òbviament, cau alguna coseta que després serà aprofitable, si no per aquest viatge en concret, per a altres.

Continuem direcció sud, ja que tením intenció d'arribar a dormir a Algesires. A l'altura de Jumilla ens despistem, i després d'uns quilòmetres, ens tornem a reunificar les tres furgos que integràvem, fins a aquest moment, el grup.

Després de les parades tècniques normals i d'una pallissa d'hores de cotxe, arribàvem a Algesires al vespre. Allà ens trobem, amb la inestimable ajuda d'un forero motoritzat que ens va guiar (Gràcies, Antonio!) fins al punt en que havíem quedat, amb Joan i Marcela que havien arribat poc abans. Estàvem impacients per tornar a veure'ls després de sis mesos, des de Ciudad Real ... Van arribar al poc Edita i Alfonso, ja que estàvem molt a prop de casa seva. Per fi tornàvem a coincidir amb els nostres bons amics.

DSC_3236.JPGAntonio ens va recomanar un lloc per sopar, que era a prop de l'Estació d'Autobusos, amb el que ens anava perfecte, ja que l'Alba arribava des de Granada en bus. També estaven a punt d'arribar Elia i José Antonio "Gorgo", que es van apuntar al sopar, naturalment.



Dissabte ens vam aixecar d'hora per poder dirigir-nos al port el més aviat possible. Allà només calia esperar ja que teníem les reserves fetes, mentre un mar de vehicles anaven d'un costat a l'altre, buscant la manera més ràpida d'embarcar.

Entre una cosa i una altra, embarquem cap a la una de la tarda. Portàvem més de tres hores al port. Sobre les dues sortíem del port d'Algesires, i començàvem la travessia de l'Estret direcció Tànger. DSC_3264.jpgEn arribar a Tànger ens esperava la "tortura" de la Duana marroquina. Gent per tot arreu, cotxes en totes direccions, persones demanant papers, documentació, diners, ... de tot.

Al cap de dues hores, ja havíem sortit de la Duana, i vam iniciar la ruta direcció Chefchaouen. Alfonso i Edita recordaven un rostidor a la carretera que estava bé, i ens dirigim cap a allà per menjar, o gairebé sopar. Entre travessia, Duana i canvi horari, se'ns havia passat el dia, i ens vam posar a menjar prop de les 6 de la tarda.DSC_3280.jpg

Al vespre vam arribar a Chefchaouen, i després de donar les nostres dades a la recepció del càmping i deixar les furgos, vam anar a visitar la població, baixant per un camí que travessava el cementiri.
Caminem una estona pels estrets carrers de la Medina, vam visitar les seves belles places plenes de gent, i vam tornar al Càmping per sopar i descansar.

Diumenge vam decidir sortir direcció Fes aviat. Les carreteres marroquines no tenen bona fama, i cal fer bastants quilòmetres. La fama de les carreteres va augmentar al cap d'unes hores. Alfonso es "menja" un esvoranc a l'asfalt danyant dues llantes, i Jesús, que el seguia, es fica de ple en el forat trencant un pneumàtic i danyant seriosament altre. Vam muntar la roda de recanvi, descansem uns minuts, i seguim viatge. Parem a dinar en un costat de la carretera, i com per art de màgia, comencen a sortir nens demanant-nos de tot: Caramels, regals, menjar, fruita, ... Pels Walkies sentim veus en castellà, i al poc temps apareixen altres foreros que seguien, més o menys, la mateixa ruta que nosaltres. DSC_3294.jpgTambé van aprofitar per aturar-se i dinar al mateix lloc, ja que no hi havia molta ombra per la ruta.

Als pocs quilòmetres després de reprendre la ruta, arribem a Volúbilis. La parada i el passeig per els seus antics carrers empedrats és obligatori. Emociona pensar que estem en una ciutat amb prop de 2000 anys d'antiguitat, que es conserva relativament en bon estat i que permet apreciar perfectament l'estructura de les seves cases i carrers, fent-nos sentir per un moment, en un altre món ...

DSC_3322.jpg

Al vespre vam arribar a Fes, una de les Ciutats Imperials. Després de les voltes "normals", trobem el Càmping. Comencem a habituar-nos a la sorprenent i tranquil·la burocràcia del país. Passaports, papers plens de dades i tot el temps del món per a omplir-los ... Preguntem al recepcionista si sap d'algun lloc que reparin pneumàtics, però no aconseguim aclarir molt la cosa, així que, ho deixem per demà.

DSC_3398.jpg

 

Muntem la nostra haima particular, i sopem tranquil·lament comentant les incidències del dia i amb final de "repertori d'acudits" fins a l'hora de dormir.

L'endemà i davant la incertesa del que trigaran a reparar les rodes de la T5 de Jesús, decidim anar a veure la ciutat tranquil·lament; mentre, Jesús i Carles intentarem solucionar el de les rodes. Optem per demanar un taxi a la recepció del Càmping, que triga 10 minuts a arribar. Li expliquem al xofer el que necessitem, i es posa 100% a la nostra disposició. Ens fa agafar les rodes, i ens anem a passejar per Fes buscant cases de pneumàtics amb la inestimable ajuda de Hassan, el taxista, que en totDSC_3332.jpg moment ens fa d'interlocutor davant el que podria haver estat un problema per entendre'ns. Al final i després de recórrer diversos tallers, optem per un d'ells i deixem les rodes per reparar. Hassan s'ofereix a portar-nos a fer un "tour" per Fes, que òbviament, acceptem encantats, mentre arriben els pneumàtics i els munten. El trànsit a les ciutats marroquines és caòtic, amb un anti-respecte a les normes de circulació, assumit, sembla ser, per totes les persones implicades: conductors, vianants, policia municipal, ... Als profans en aquest tipus de conducció, ens posan els pèls de punta en més d'una ocasió. Hassan, tan tranquil, és clar. Després de dues hores i un te, teníem les rodes reparades i de nou tornem al Càmping per muntar-les. Es hora de dinar, i ens criden des de "l'escamot" per trobar-nos de nou i poder acabar la visita a Fes tot el grupet. A la tarda anem a passejar per la Medina, visitant els llocs més típics d'ella: Els carrerons, botigues de roba, els tallers de curtits de pells, el mercat, ... Al vespre, a buscar transport i cap al càmping de nou, a descansar. Demà ens torna a esperar la carretera marroquina, ja que tenim intenció d'arribar a Merzouga a dormir.

Al matí, tots estem disposats a passar un bon dia de carretera. Ens esperen gairebé 500 km. de tot tipus de paisatge. Ens aturem en un mercat, on comprem pa, dàtils i algun altre producte, i seguim viatge. A causa d'un error "logístic", ens passem per fora el Bosc de Cedres, (vindrem una altra vegada a veure-ho) i encarem cap a l'Atlas Occidental, per creuar-lo i baixar per les Gorges del Ciz, on parem a dinar.

Una altra vegada surten nens per tot arreu, i hem d'acabar menjant a les furgos per evitar en part l'haver d'estar amb el "no" constantment a la boca. Seguim cap al sud, i ja prop de Merzouga, a Erfoud, ens aturem a comprar alguna coseta més, ja que estan totes les botigues obertes. De nou els nens s'arremolinen al voltant dels cotxes, demanant de tot. En aquest cas, i només en aquest, vam haver de "enfadar-nos" davant el que semblava una certa agressivitat de les criatures, que van arribar a colpejar algun cotxe. Res que amb un parell de crits no se solucioni.

Arribem al càmping de Merzouga l'Ocean des Dunes, al vespre, així que poca cosa més. Instal·lar-nos i a sopar i dormir, prèvia entrevista amb el propietari del càmping, per rebre informació sobre les activitats que podem realitzar els següents dies. Demà excursió en 4x4 i al vespre en camell, a veure les dunes. A l'estona, canvi de plans: demà no hi ha 4x4. Serà demà passat. Al cap d'una estona, canvi de plans. Demà 4x4 i passat camell. Una mica més tard, no hi ha camells. Al final, hi haurà camells. Res que no tingui solució per a l'amo del càmping.

L'endemà, ens fiquem en dos vehicles tot terreny, i ens anem a fer un "tour" per diversos punts propers: 

DSC_3492.jpgEl llac, el poble Gnawa amb la seva especial bellesa i les seves danses, les mines del desert, i per menjar, parada en una casa berber. A la tarda continuem la ruta cap a la zona on es troben les pedres amb fòssils, i de tornada, a dunejar una miqueta, arribant al càmping abans de la posta de sol. Des d'aquí una agraït record als xofers, Barack i Alí.

DSC_3591.jpgDesprés de descansar una estona, uns decideixen caminar fins a la Gran Duna per veure la posta de sol, altres quedar-se al càmping a descansar i llegir, i altres ens anem a passejar amb les furgos per les pistes. Ens at aturem a veure la posta de sol, i, quan ens adonem, amb una rapidesa a la qual no estem acostumats, es fa de nit. Tornem cap al càmping, però per donar-li li una mica d'emoció, ens passem de llarg. És negra nit, encara no hi ha lluna, i ho de la il·luminació, com que no es porta massa per aquesta zona. Alfonso decideix preguntar en una casa que es veu llum, i, sense pensar-s'ho dues vegades, el marroquí salta a un dels cotxes i, després de donar-se una mica d'autobombo, "ara per la dreta, ara per l'esquerra", "sort d'haver-me trobat, jo zorro del desert", ens adonem que va tan perdut com nosaltres. Després d'unes quantes voltes, més preguntes i algun que altre sobresalt, arribem al Càmping sans i estalvis. Per celebrar-ho, ens portem unes quantes ampolles d'aiguardent al desert i en fem una queimada. No en va els organitzadors són gallecs, no?

L'endemà, al matí, fem una passejada a peu per l'Oasis i pel poble. Mengem i tot seguit, passeig en camell fins a la Gran Duna. Part de la gent decideix saltar-se el camell i pujar a peu fins a la Duna de nou. Esperem un temps prudencial, fins que el sol es posa majestuosament darrera l'horitzó ...

Aquesta vegada no ens perdrem. Tant els camellers com els camells saben a on han d'anar i tornem al Càmping sense entrebancs.

Sopant li vàrem demanar a Ibrahim (s'escriu així?) el propietari del Càmping, que ens obri al matí a les 6 per poder marxar. La idea és arribar a Marràqueix la nit, i tornem a tenir una bona tirada de carretera, i, a més, amb coses interessants per veure pel camí. No només esta aixecat per obrir-nos si no que ens ha preparat un "te de comiat", bé, cafè amb llet, que ens va de meravella. El nostre més sincer agraïment per la seva amabilitat i cordialitat, que, juntament amb la seva professionalitat i la del seu equip, va fer que ens sentíssim a gust en una zona absolutament diferent de la que estem acostumats.

DSC_3660.jpgDe nou carretera i manta. Quilòmetres i més quilòmetres de carretera no en molt bon estat, el que no ens permet fer mitjanes altes. A mig matí, parada a les gorges del Todra.

Val la pena desviar-se una mica per veure aquestes immenses parets de pedra a banda i banda del riu. Continuem viatge cap a l'Oest, direcció Ouarzazate. Abans d'arribar a aquesta ciutat, ens desviem de nou a la dreta, ja que hi ha una carretera que creua l'Atles per un altre punt, en lloc de travessar pel Tizi n'Tichka. Ens aturem a dinar, i, com a excepció, no hi ha nens rondant per allà. Aviat apareix una furgoneta Renault Express vermella que s'atura al nostre costat, i, quan creiem que va a baixar el marroquí de torn venent coses, apareix el forer Marcus, que, juntament amb un amic, estan recorrent també aquesta regió. Després de parlar una estona amb ells i prendre una cervesa, recollim i decidim tornar per la N9 cap a Ouarzazate; no ens fiem de l'estat de la carretera que hem pres. Després sabríem que havíem fet una bona elecció. Marcus llegó a Marrakech pasadas las 12 de la noche. Passem Ouarzazate sense aturar-nos, (queda per a una altra ocasió) i seguim cap a l'Atles. La carretera comença a ascendir, i Franquegem la serralada a mes de 2000 metres d'altura. Les vistes són impressionants.

DSC_3697.jpgEl paisatge reflecteix la duresa de la vida en aquesta zona, mentre baixem, serpentejant, cap a Marràqueix. Al cap de pocs quilòmetres ens atura la policia a Joan i Carles. Ens diuen que anàvem amb excés de velocitat, i que ens han de posar una multa de 400 Dírham a cadascun. Al final es queda en 200 (sense rebut) i a seguir el viatge. Arribem a Marràqueix, com sempre, al vespre. Per trobar el càmping ens perdem de nou i ens costa més d'una hora arribar-hi. Pel camí, segona "trobada" policial. En una rotonda, ens equivoquem en prendre la sortida i donem la volta sencera a la rotonda. Alfonso, que anava l'últim no ho fa, i al "poli" de torn li va faltar temps per "multar-lo", sense rebut, és clar. Com que no hi ha mal que per bé no vingui, ens obsequiem amb un bon sopar, i després, a dormir.

 

Es fa de dia de nou. S'acosta el final de les vacances i del viatge, i comencem a estar cansats. No prou com per deixar de visitar la meravellosa plaça de Jemaa el Fnaa, veure la seva bella Medina, passejar una mica i fer alguna compra. Pel camí, nova trobada policial. Paren a Mateu amb una basta excusa i entre que es queda aturat al mig de la calçada i que es fa el despistat, surt indemne econòmicament de l'assumpte.



A la circumval·lació de Casablanca, li torna a tocar la loteria policial a Joan. Aquesta vegada, l'excusa és que s'ha saltat un semàfor, semàfor regulat a mà per un agent, i que el posa en vermell a voluntat ... Sense comentaris. A l'altura de Larache, Edita, Alfonso, Elia i "Gorgo" es desvien per visitar a uns coneguts. DSC_3741.jpgLa resta seguim cap a Asilah, on ens retrobarem de nou a la nit. A l'hora de dinar,  parem a una zona de serveis de l'autopista. Aviat apareixen de nou tots els nens del Marroc, aquest cop venent collarets. A Asilah no hi ha càmping, però hi ha una àrea d'estacionament d'autocaravanes vigilada. El vigilant és tot un personatge. Ens diu on sopar, que visitar, ens demana vi i oli, ens intenta "pispar" una taula i dues cadires, ... Ens anem al centre del poble a sopar, i ens reunim de nou amb el grupet que havia anat a Larache. Després de sopar fem una passejada per la Medina, en la qual estaven tancant totes les botigues, i marxem de nou cap a on estaven les furgos per dormir.

Avui és diumenge. Un nou dia comença, i el viatge arriba al final. Sortim d'Asilah en direcció al port de Tànger, on ens esperen de nou unes hores de enrenou duaner. Primer, canviar els bitllets del ferri. Sense problemes. Després passar la duana. Que si el paper verd, que si el paper groc, que si per aquesta fila, que si a l'escàner, que a l'altra fila, ... Després de diverses hores al port anem a embarcar. Encara falta l'última sorpresa. A Joan li reclamen el "paper de l'escàner" (un tros de paper quadriculat, empastifat a mà amb la silueta d'un cotxe) i com no el té, ja que no ha passat per l'escàner, li armen un embolic ... Al final embarquem tots i sortim rumb a la península.

Tornem a Espanya, toca avançar els rellotges dues hores i sortim del port d'Algesires. Ja només ens queda el més trist del viatge. Ens acomiadem dels nostres amics Joan, Marcela, la seva filla Alba, Edita, Alfonso, Elia, "Gorgo", ... La resta encetem el camí de tornada cap a Barcelona.

Viatjar pel Marroc ha representat per a nosaltres un plaer indescriptible. És un preciós país. Els seus habitants són, excepte rares excepcions, gent amable i acollidora, els seus paisatges meravellosos, i, a més, hem gaudit de la companyia d'uns bons, excel·lents, amics.

Esperem repetir. 

Powered by  Cbhardware
Tancar finestra