L'estiu passat, mig en broma mig seriosament, Carles Pascual i jo li varem insinuar a Joan Lluís la possibilitat de dur a terme l'assistència de la seva participació al Ral·li de Montecarlo de vehicles històrics. El que va començar com un simple comentari, va anar prenent forma al llarg de la Tardor, i, poc abans de Nadal, ja estava confirmat que assistiríem al Ral·li amb la furgoneta com a vehicle d'assistència del Porsche 911 de l'any 1965 pilotat per Joan Lluís i amb Jaume com a copilot. La setmana anterior a la sortida va ser especialment intensa. Vam anar a veure el cotxe que estava al taller per posar-lo a punt, i de pas "xafardejar" una miqueta i fer preguntes sobre els problemes mecànics que ens podríem trobar durant el Ral·li. Parlem amb Jaume sobre els detalls de la prova i del paper nostre. Preparem el material que haviem de portar, pneumàtics de claus, rodes de recanvi, peces, fars, eines, i, per descomptat, cinta americana, brides i un altre "petit material". Divendres toca carregar-ho tot, lligar-lo ben lligat, sobretot els pneumàtics, i preparar tots els detalls per tal d'intentar que no es mogui res.

Arriba el dilluns i, després de dinar, ens posem en marxa. Joan Lluís i Jaume estan a la Catedral des de les 9 del matí per fer la verificació. L'hora de sortida és al voltant de les 5 de la tarda i els esperarem a l'altura de Granollers. Al cap d'una estona, apareix el Porsche i iniciem la marxa en direcció al primer punt de control, Ripoll. D'allí, seguim cap a Coll d'Ares per entrar a França per Prats de Molló i seguir cap a Perpinyà. Continuem cap a Narbonne per al següent control de pas, i anem fins a Sant Chinian, final del primer tram. Són al voltant de les 11 de la nit. Carles, que està conduint, creu haver vist flocs de neu començant a caure. No li falta raó. A la poca estona, la neu cobreix totalment la carretera, i, a causa de ho trepitjada que està pels cotxes i els vehicles d'assistència, es converteix en una pista de patinatge. En un revolt en baixada, la furgoneta decideix perdre l'adherència i frega el gaurdarail amb el morro. No passa res important excepte el consegüent ensurt. Uns quilòmetres més endavant, ens diu en Jaume per telèfon:
J: ¿On esteu?
CP: En ruta, darrere vostre. Anem més lents causa de l'estat de la carretera.
J: Val. Us esperem. Ja ens veureu.
A la poca estona, veiem el cotxe en una cuneta, a la sortida d'un revolt. Joan Lluís a perdut el control i ha derrapat fins a caure de costat en un canal d'al voltant d'un metre de profunditat. Ens aturem i intentarem treure el cotxe de la cuneta. Lliguem una eslinga a la part posterior, i tirem amb la furgoneta d'ell. El cotxe s'encaixa més encara en el canal. Provarem tirant des de la part davantera. Al final el cotxe surt de la canal i en anar sense control, colpeja la part posterior de la furgoneta. L'impacte és a baixa velocitat, però el cotxe resulta una mica danyat. Un far tort, el faldó doblegat, però res que impedeixi seguir la marxa suposant que es posi en marxa. Arrenquem, però l'alegria dura poc. En una costa a pocs metres, s'origina una retenció. Els vehicles patinen, un cotxe d'assistència s'ha travessat a la carretera, i ningú sap per on avançar. Carles baixa de la furgoneta i intenta posar ordre. Primer ajuda a un vehicle a sortir del mal pas, després a un altre, i així successivament fins aclarir un pas en ziga-zaga entre els cotxes encallats. Passem i continuem viatge, però la carretera està molt, molt perillosa. Després d'un descens de pànic, amb rampes del 10% totalment gelades arribem de nou a la carretera principal. Ens torna a cridar Jaume, diu que han fet una virolla impressionant, i que ens parem a esmorzar. Allà decideixen cridar direcció de carrera per comunicar que se salten el control de Barcelonnette, atès que ja acumulen un retard important. Així que ens dirigim directament a Montecarlo.

Arribem a Montecarlo passades les 2 de la tarda, i, teòricament, estem fora de carrera. Anem a fer el ChekIn a l'hotel, deixem les bosses i marxem a prendre una cervesa i planificar el que farem demà. La idea és descarregar els recanvis i les rodes i anar-nos tots quatre amb la furgoneta a seguir algun tram, per passar l'estona i aprofitar els hotels, que ja estan reservats. A les nou del vespre, estem gairebé dormint. De nou sona el telèfon. Jaume ens diu que tornen a estar en carrera ja que han anul·lat el tram de concentració a causa de la debacle que s'ha muntat amb la nevada. Així que dimecres, a matinar.
 
El dia es desperta assolellat, però fa un fred terrible. Anem fins al parc tancat, no sense perdre'ns dues o tres vegades pels carrers de Montecarlo, per parlar amb Jaume i coordinar el tema. Quedem en una gasolinera a la sortida de Niça per repostar i canviar els pneumàtics del Porsche. Més val muntar les rodes de claus, per que segur que anem a "enxampar" gel. En poc més de 10 minuts li canviem les quatre rodes al cotxe. (El que fa un bon gat). Ells continuen la seva ruta i Carles i jo recollim els estris, tornem a lligar les rodes, aquest cop d'una altra manera, a veure si no es mouen, i ens fem un bon esmorzar. Encara sort. Havíem quedat a tornar a veure'ns en un encreuament de carreteres anomenat Quatre Chemins, al final del primer tram cronometrat, prop de Saint Vallier de Thiey. A prop és un dir. La carretera està tallada en diversos trams per la neu, i quan arribem a Saint Vallier, la carretera que hem d'agafar per arribar a la cruïlla, està tancada.
Veiem un cotxe que aparta la tanca i es fica, i nosaltres fem el mateix. Poc més endavant, el cotxe s'atura per la neu, i nosaltres prosseguim. En arribar al punt de trobada, ja han passat tots el cotxes, així que enfilem cap al següent control, en Tallard, amb l'esperança de poder retallar en algun tram, per si necessiten alguna cosa. De Tallard, enfilem ja cap a Valence, amb l'esperança que no haguem de retrocedir per cap causa, i ens aturem en un super a comprar provisions perquè demà no ens quedem sense menjar, com avui. Arribem a Valence, deixem les bosses a l'hotel i anem cap al parc tancat per veure com va el tema, però tornem a l'hotel abans que arribin per anar demanant el sopar. Tanquen cuina a les 22:30 hores i no fan exccepcions. Joan Lluís i Jaume arriben just a temps, quan ja anàvem a demanar el sopar nosaltres, encara que l'haguessin de menjar fred. Al final, sopem els quatre tanquilament, parlem de les incidències del dia, del bon resultat que han obtingut en el ZR2 (han aconseguit el quart lloc) y planifiquem la ruta de demà, a veure si ho fem una mica millor i arribem als punts de trobada abans que ells.

Dijous, s'acaba el sol. Fa un fred terrible quan anem fins al parc tancat per revisar el cotxe, afegir una miqueta d'oli (aquests trastos clàssics ...) i posar-lo en marxa. Carles i jo sortim abans que ells en direcció a Sant Agrève, primer punt de trobada del dia. Arribem a mig matí, ens fem uns entrepans amb el que vam comprar ahir, i ens preparem per esperar que arribin els participants. A la una del migdia, estem a 9 graus sota zero. No ens atrevim a baixar de la furgo ni per anar al lavabo. A les tres de la tarda arriben amb temps suficient per descansar una miqueta, fer un cafè calentet a la carpa de l'organització, repostar el cotxe amb els jerrycans i al poc, prendre de nou la sortida. Nosaltres tornem cap a enrere per anar a la benzinera i tornem a Valence, parant abans a Tournon on tenen l'últim control de pas del dia.

A Tournon, també fa fred. -3º a les 7 de la tarda i amb vent. Arribem a l'hotel poc després, avui amb temps de sobres per sopar i descansar tranquil·lament.

Avui divendres l'etapa és una mica més curta. El trajecte entre Valence i Monaco és bastant recte, de manera que no ens podrem "adormir". El primer punt de trobada és a Laragne-Montéglin. No tenen cap incidència al cotxe, així que acordem que, si no hi ha cap cosa especial, ens veurem a La Turbie, a l'entrada de Mònaco, per repostar, revisar i, si cal, fer alguna petita reparació i deixar el cotxe a punt per sortir a la nit, a l'etapa "reina". De nou, a l'acostar-nos a Niça, trobem neu a punta de pala a la carretera. Durant diversos quilòmetres anem darrere de les màquines llevaneu, i avancem molt lentament. Avui els entrepans ens els hem de fer en marxa. En arribar a la Turbie, ja fa una bona estona que ens estan esperant. Sort que anaven sobrats de temps per entrar a Montecarlo a la seva hora.
De nou a l'hotel, a sopar una miqueta, i al voltant de les 11 de la nit, una altra vegada en marxa. Busquem un punt de "encreuament" i ens dirigim cap a Le Chaudan, un cop acabat el tram del Tournefort (conegut més com el Turini). Per no perdre el costum, ens fem un petit embolic amb el mapa i el navegador, i acabem sortint de Niça per una carretereta infernal, semblant a les carreteres escoceses.Per fi arribem a Le Chaudan. Al cap d'una estona d'espera, de nou amb un bon fred, arriben fins a la nostra posició. Tot va bé, els trams cronometrats estan en molt mal estat pel gel però segueixen en marxa. Tornem cap a Montecarlo mentre ells es dirigeixen al següent tram cronometrat. A Montecarlo, hem de esperar una estona. Quan arriben a les 4 de la matinada, anem a celebrar que s'ha acabat l'odissea a un bar proper. "Res calent" ens diu el cambrer ... O sigui, una cervesa ia l'hotel a dormir. Tan bé que ens hauria anat una xocolata o un cafè amb llet ...

Dissabte, com no, va arribar l'hora d'acomiadar-nos. Abans vam tornar a preparar el cotxe per la tornada a casa ja que ells es quedaven al Sopar de Gala i tornaven diumenge. La tornada ja va ser tota per autopista, ja que teníem ganes d'arribar a casa, descansar, i poder comentar i explicar les peripècies del viatge. I, si pot ser, fins l'any vinent!

Enllaços a les rutes i dades del Ral·li:

Tancar finestra