VIATJE
A LA SERRA DE GADOR.
3-6 DE DECEMBRE DE 2011.
Dissabte
3.- Sortida cap a Guadix, a la vora
de les 2
de la tarde ens trobem al parking del Mercadona, fa fred i la
boira comença a aixecar-se.
Jesús
s'endinsa cap a la rambla i el
seguim fins a un plà a on ja dona el sol.
Parada de rigor per
dinar .... "faves catalanes a l'estil Francis", bona proposta
perquè tots abandonem les dietes, Ana es resisteix i se'n va
a recollir bolets de card i fongs. (Més endavant, els bolets
protagonitzaran episodis del viatge).
Marcela
està lumbálgica, la sanitària del grup
li proporciona pegats de calor i d'àrnica. Entre pegats i
rialles es va reposant.
Seguim
travessant la Ragua i parem a la part alta del port. Està
nevat i Tolo, que no coneix la neu salta d'content.
Arribem
a Bayárcal que està en festes. És el
primer poble de l'Alpujarra d'Almeria. Després d'un passeig
i de diverses preguntes hi trobem un "gairebé furgo
perfecte", per a nosaltres ho va ser.
Sopem
a l'empara dels tendals, celebrem la trobada amb queimada i amb els
focs artificials de les festes del poble. Gràcies a
això i a les robes d'abric dormim calents (la temperatura
és de 2 graus aproximadament)
Diumenge 4.- Sobre les
9 ens aixequem, el sol ja està fora, contemplem la serra des
del bancal on vàrem acampar (És el
pàrquing municipal del poble). Després de
l'esmorzar ens posem en marxa.
Passem
per Paterna del Río, hi ha mercat. En Laujar d'Andarax, hi
ha plaça de toros.
Fuente
Victòria, Canjáyar. A Fondón hi ha una
gran torre a l'església que té pinta d'haver
estat una mesquita.
Enmig
d'un paisatge semilunar, Ohanes es mostra penjat al vessant, blanc i
envoltat de bancals ara sense llaurar, però fa anys eren
grans productors de raïm de taula. Fem un passeig i a la fonda
del poble tastem un guisat de blat amb fonoll, migues i vi de la terra.
Mengem
al mirador de Canjáyar, i, després de les
postres, cafè i copa ens posem en camí. Fa olor
de oli a tota la serra.
Fem
benzina a la gasolinera i tirem pista amunt a dormir a la
serra. Acampem a l'atri de l'ermita de Sant Sadurní, hi ha
algunes casetes a prop, però ara no estan habitades,
així que tota la serra és nostra. Fem una foguera
amb troncs de llenya que agafem d'un munt i la dosi corresponent
d'aiguardent fa que no passem fred.
Dilluns 5.- El
despertar és preciós, el sol fa que la serra
resplendeixi. A les 10:30 estem en marxa. Veiem el mar de
plàstic dels hivernacles del ponent d'Almeria
allà baix. No és estrany que diguin que es veuen
des de la lluna; si és així, la imatge ha de ser
semblant al que veiem nosaltres des d'aquí.
La
nostra furgo es va queixant, dubtem si és una cosa important
o només són gemecs de vella (Pot ser que Alfons
deixés alguna cosa solta per convèncer-me del
necessari canvi a la Sprinter, no sap que amb tenir una
calefacció nocturna ja estic convençuda).
Parada al mirador
Cristian, no només vam veure el paisatge al lluny. Ana
ràpidament va albirar a terra sota dels pins ... BOLETS
COMESTIBLES i va organitzar la recollida. Així que en una
estona vam agafar tres cubs... un plaer.
Esmorzem
a l'àrea recreativa de Castala, prop de Dalías,
carn de retinta a la planxa amb amanides, tapes, vi i birres sense
oblidar el cafè i els xupitos.
Arribem a Haza del
Lino després d'intentar fer nit en diversos llocs sense
èxit. Parem al bar del poble i tastem el vi i el
botifarró .... clar.
Un
noi cec amb la seva gossa guia i l'amo del bar ens van indicar el lloc
ideal de pernocta, al costat d'unes ruïnes, una plana per a
les quatre furgos amb els seus corresponents tendals.
En
equip, netegem i guisem els bolets (som experts en el treball
col·laboratiu). Carles es manifesta com digne successor del
Ferran, voltejant els bolets a la paella sense tirar-ne cap.
Ens
disposem a menjar-nos-les, però Marcela i Juan es
resisteixen, diuen que es volen quedar per explicar-ho. Alfonso fa un
esforç i qual Romeo decideix córrer la sort de la
seva Julieta però conclou que la cansalada i les costelles
de Saxònia li agraden més.
Que
ens riem, Déu meu, però tot
i l'antídot descobert pel Jesús, ens
fiem del reconeixement setil de l'Ana i no fem servir el tal
antídot (em cago en la llet ...)
Dimarts
7.- Ens aixequem directes al servei perquè els bolets
anomenades "Molletus" podrien perfectament dir-se "flatulentus
Gadorienses", almenys per a la que subscriu ... Vaig passar una nit
toledana amb gaita de fol (manxa) incorporada, amb ronc i tot .
Un
cop netes "les freixures i els budells" Marcela dóna
l'informe a la guàrdia civil i esmorzem al bar del poble.
Recollim
i ens posem camí a Motril, on pensem regalar-nos un dinar en
un restaurant de bon peix.
Acabat
el dinar, ens acomiadem amb pena d'aquests amics generosos i divertits
... pensant en properes quedades.
FINS AVIAT,
COMPANYES/S.
Integrants:
Jbl
(Juan y Marcela) Mercedes Viano Marco Polo
Maragato
(Alfonso, Edita y Tolo) Volkswagen Transporter T4
Odisea
(Jesús y Ana) Volkswagen California NoLimit 4Motion
Carlangas
(CarlEs y Francis) Volkswagen Caravelle Syncro T4
Text:
Edita Villamarín.
Imatges:
Juan B. López y Carles Boter.
Powered
by Cbhardware