VIATJE A LA SERRA DE  GADOR.

 

Sierra de Gador

3-6 DE DECEMBRE DE 2011.

 

 

Dissabte 3.- Sortida cap a Guadix, a la vora de les 2 de la tarde ens trobem al parking del Mercadona, fa fred i la boira comença a aixecar-se.

Jesús s'endinsa cap a la rambla i el seguim fins a un plà a on ja dona el sol.

Comida SábadoParada de rigor per dinar .... "faves catalanes a l'estil Francis", bona proposta perquè tots abandonem les dietes, Ana es resisteix i se'n va a recollir bolets de card i fongs. (Més endavant, els bolets protagonitzaran episodis del viatge).

Marcela està lumbálgica, la sanitària del grup li proporciona pegats de calor i d'àrnica. Entre pegats i rialles es va reposant.

Seguim travessant la Ragua i parem a la part alta del port. Està nevat i Tolo, que no coneix la neu salta d'content.Bayárcal.

Arribem a Bayárcal que està en festes. És el primer poble de l'Alpujarra d'Almeria. Després d'un passeig i de diverses preguntes hi trobem un "gairebé furgo perfecte", per a nosaltres ho va ser.

Sopem a l'empara dels tendals, celebrem la trobada amb queimada i amb els focs artificials de les festes del poble. Gràcies a això i a les robes d'abric dormim calents (la temperatura és de 2 graus aproximadament)

 

Bayárcal.Diumenge 4.- Sobre les 9 ens aixequem, el sol ja està fora, contemplem la serra des del bancal on vàrem acampar (És el pàrquing municipal del poble). Després de l'esmorzar ens posem en marxa.

Passem per Paterna del Río, hi ha mercat. En Laujar d'Andarax, hi ha plaça de toros.

Fuente Victòria, Canjáyar. A Fondón hi ha una gran torre a l'església que té pinta d'haver estat una mesquita. Ohanes

Enmig d'un paisatge semilunar, Ohanes es mostra penjat al vessant, blanc i envoltat de bancals ara sense llaurar, però fa anys eren grans productors de raïm de taula. Fem un passeig i a la fonda del poble tastem un guisat de blat amb fonoll, migues i vi de la terra.

Mengem al mirador de Canjáyar, i, després de les postres, cafè i copa ens posem en camí. Fa olor de oli a tota la serra.

Fem benzina a la gasolinera i tirem pista amunt a dormir a la serra. Acampem a l'atri de l'ermita de Sant Sadurní, hi ha algunes casetes a prop, però ara no estan habitades, així que tota la serra és nostra. Fem una foguera amb troncs de llenya que agafem d'un munt i la dosi corresponent d'aiguardent fa que no passem fred.

 

San SaturninoDilluns 5.- El despertar és preciós, el sol fa que la serra resplendeixi. A les 10:30 estem en marxa. Veiem el mar de plàstic dels hivernacles del ponent d'Almeria allà baix. No és estrany que diguin que es veuen des de la lluna; si és així, la imatge ha de ser semblant al que veiem nosaltres des d'aquí.

La nostra furgo es va queixant, dubtem si és una cosa important o només són gemecs de vella (Pot ser que Alfons deixés alguna cosa solta per convèncer-me del necessari canvi a la Sprinter, no sap que amb tenir una calefacció nocturna ja estic convençuda).

Mirador CristianParada al mirador Cristian, no només vam veure el paisatge al lluny. Ana ràpidament va albirar a terra sota dels pins ... BOLETS COMESTIBLES i va organitzar la recollida. Així que en una estona vam agafar tres cubs... un plaer.

 

Esmorzem a l'àrea recreativa de Castala, prop de Dalías, carn de retinta a la planxa amb amanides, tapes, vi i birres sense oblidar el cafè i els xupitos.

 

Haza del Lino.Arribem a Haza del Lino després d'intentar fer nit en diversos llocs sense èxit. Parem al bar del poble i tastem el vi i el botifarró .... clar.

Un noi cec amb la seva gossa guia i l'amo del bar ens van indicar el lloc ideal de pernocta, al costat d'unes ruïnes, una plana per a les quatre furgos amb els seus corresponents tendals.

En equip, netegem i guisem els bolets (som experts en el treball col·laboratiu). Carles es manifesta com digne successor del Ferran, voltejant els bolets a la paella sense tirar-ne cap.

Ens disposem a menjar-nos-les, però Marcela i Juan es resisteixen, diuen que es volen quedar per explicar-ho. Alfonso fa un esforç i qual Romeo decideix córrer la sort de la seva Julieta però conclou que la cansalada i les costelles de Saxònia li agraden més.

Que ens riem, Déu meu, però tot i l'antídot descobert pel Jesús, ens fiem del reconeixement setil de l'Ana i no fem servir el tal antídot (em cago en la llet ...)

 

Dimarts 7.- Ens aixequem directes al servei perquè els bolets anomenades "Molletus" podrien perfectament dir-se "flatulentus Gadorienses", almenys per a la que subscriu ... Vaig passar una nit toledana amb gaita de fol (manxa) incorporada, amb ronc i tot .

Un cop netes "les freixures i els budells" Marcela dóna l'informe a la guàrdia civil i esmorzem al bar del poble.

Recollim i ens posem camí a Motril, on pensem regalar-nos un dinar en un restaurant de bon peix.

Acabat el dinar, ens acomiadem amb pena d'aquests amics generosos i divertits ... pensant en properes quedades.

Integrantes.

FINS AVIAT, COMPANYES/S.

Integrants:

Jbl (Juan y Marcela) Mercedes Viano Marco Polo

Maragato (Alfonso, Edita y Tolo) Volkswagen Transporter T4

Odisea (Jesús y Ana) Volkswagen California NoLimit 4Motion

Carlangas (CarlEs y Francis) Volkswagen Caravelle Syncro T4

Text: Edita Villamarín.

Imatges: Juan B. López y Carles Boter.

Powered by Cbhardware

Tancar finestra